Tal dia com avui de 1978, Boney M celebraven el seu segon número 1 al Regne Unit amb “Mary’s Boy Child”, versió del clàssic de Harry Belafonte publicat el 1957. El senzill es va convertir en un fenomen, amb gairebé dos milions de còpies venudes, i es manté encara avui com una de les nadales més icòniques del grup. De fet, Boney M figuren entre els artistes amb els singles més venuts de la història britànica, situant “Rivers of Babylon” al cinquè lloc i “Mary’s Boy Child / Oh My Lord” al desè. A aquestes fites s’hi suma la seva popular versió de “Feliz Navidad”, de José Feliciano, habitual en playlist festives d’arreu del món.

Amb aquesta atmosfera nadalenca de fons, fem un salt a un altre moment històric: les set setmanes consecutives en què Chic es van mantenir al número 1 als Estats Units amb “Le Freak”. La gènesi del tema és tan mítica com inesperada. Nile Rodgers va explicar que la cançó va néixer durant la nit de Cap d’Any del 1977, quan ell i Bernard Edwards no van poder entrar al mític Studio 54, malgrat estar-hi convidats per Grace Jones. Quan Jones no va avisar el personal de la discoteca, el grup va ser rebutjat a la porta. La frustració d’aquell moment va inspirar la primera versió de la tornada, que de fet no deia “Freak out!”, sinó un contundent “Fuck off!”.

Per acabar, última parada: Mariah Carey. Però no per cantar el seu omnipresent “All I Want For Christmas Is You”. El 2006, la diva va amenaçar amb accions legals contra l’actriu porno Mary Carey per usar un nom «massa similar», cosa que –segons la cantant– podia provocar confusions entre els fans que busquessin una nadala i trobessin… «altres coses».